JAN OMEDES
biografia
Nascut a Barcelona l’any 1991 en un entorn musical, Jan Omedes és fill d’un pianista i germà d’un trompetista, fet que el va portar a experimentar la música des de petit. Abans de matricular-se a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), va completar els seus estudis a la Junta Associada de les Reials Escoles de Música (ABRSM), on va descobrir el seu talent natural per a la composició i la seva passió per crear música.
Va obtenir el títol superior d’interpretació de violí a l’ESMUC, rebent formació de mestres estimades com Eva Graubin i Helena Satué, així com de membres del Quartet Casals. Per al seu projecte final, va compondre una peça original de música de cambra, un pas important en el seu camí cap a la composició professional. Paral·lelament, ha format part de diverses orquestres nacionals i internacionals, adquirint una sòlida experiència com a intèrpret.
Amb el temps, la seva passió per la creació musical el va portar a explorar la composició per a mitjans audiovisuals. Va cursar un Màster en Música de Cinema i Música per a Mitjans Audiovisuals a l’ESMUC, on va treballar en diversos curtmetratges i va ser tutoritzat pel reconegut compositor Arnau Bataller per al seu projecte final. Aquesta formació li va permetre desenvolupar un estil propi, capaç de transmetre emocions a través del so, l’harmonia i la seva capacitat natural per compondre melodies.
A més de la seva dedicació a la composició en el món audiovisual, ha col·laborat amb diferents artistes i projectes musicals. Va col·laborar en l’àlbum de Swit Eme i col·labora activament amb la cantautora Anna d’Ivori. També va participar en la producció musical de T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré, dirigida per Elisenda Roca, aportant la seva experiència al teatre musical.
Actualment, Jan Omedes combina la seva feina com a violinista i compositor de cinema, explorant nous projectes en el món audiovisual. Amb una visió creativa i un estil versàtil, continua desenvolupant el seu propi llenguatge musical, aportant emoció i personalitat a cada peça.
Mètode
La música té el poder d’afegir profunditat a una imatge, guiant l’espectador a través del viatge emocional d’una història. Per això, quan començo a treballar en una banda sonora, el primer pas imprescindible després de veure la pel·lícula és fer-me una sèrie de preguntes clau: Quin tipus de música necessita aquesta imatge? Quina emoció ha de transmetre? És millor deixar espai per al silenci? On és el clímax?
Cada projecte és diferent, però hi ha alguns elements essencials en el meu procés creatiu:
1) Temes i identitat musical
M’agrada treballar amb temes musicals o leitmotivs perquè permeten a l’oient reconèixer i recordar melodies, associant-les a personatges, situacions o emocions concretes. Tinc una capacitat natural per crear melodies amb una identitat diferent, i aquesta és una de les meves principals eines per donar coherència i unitat a una banda sonora. Tanmateix, també puc utilitzar textures més experimentals sense una melodia ni un tema clars.
2) Comunicació amb el director
La pel·lícula és un esforç col·laboratiu i la música ha de servir a la pel·lícula en lloc d’existir de manera independent. Tot i que normalment tinc una idea clara de com ha de sonar la banda sonora, la comunicació amb el director és essencial per entendre la seva visió i trobar junts la millor solució musical per a cada escena
3) Trobar el so adequat
Cada projecte té la seva pròpia identitat sonora. Pot requerir una instrumentació orquestral clàssica, un enfocament més electrònic i experimental, o fins i tot una barreja d’estils diferents. Definir aquest “color musical” és una de les parts més emocionants del procés i sovint implica exploració i experimentació. En aquest sentit, ser violinista em permet incorporar de manera natural el violí a les meves composicions quan el projecte ho requereixi, aportant un toc personal i orgànic. A més, també tinc experiència amb l’erhu, el violí xinès, que proporciona sonoritats distintives i pot ser una eina potent per crear atmosferes úniques.
4) Interacció amb la imatge
La música fa més que acompanyar les imatges: pot donar-los una dimensió completament nova. El mateix moment pot sentir-se més dramàtic, tens o lleuger segons com es puntui. La qüestió no és només quina música utilitzar, sinó quan i com introduir-la. De vegades, el silenci pot ser l’opció més poderosa.
5) Estructura i evolució musicals
De la mateixa manera que una pel·lícula té una estructura dramàtica, la música també ha d’anar evolucionant al llarg de la història. Els temes poden transformar-se, reaparèixer amb noves variacions o jugar amb les expectatives del públic. Això crea una narració musical que complementa i millora la narració visual.
6) Del concepte a la gravació
Un cop definida l’estratègia musical, el següent pas és orquestrar, produir i gravar la banda sonora. Depenent del projecte, això pot implicar una orquestra completa, un conjunt de cambra o sons electrònics. La meva experiència en interpretació i arranjament m’ajuda a prendre decisions tant creatives com pràctiques per portar la música des d’un esbós inicial fins a la seva versió final.
Passió i creativitat en cada projecte
Cada projecte nou és un repte i una oportunitat per experimentar amb nous llenguatges musicals. M’encanta explorar, provar diferents enfocaments i buscar sempre la millor manera de donar vida a una història a través de la música. Al final, compondre bandes sonores consisteix a combinar imatge i so per fer que el públic se senti, experimenti i recordi alguna cosa realment únic.